EXOSQUELET
viernes, 13 de enero de 2012
REFLEXIÓ
![]() |
Seu de Gas Natural a Barcelona, EMBT per: Borja Mas Rodríguez
Cada cop més apareixen en les nostres ciutats edificis considerats representatius o icones, i molts d'aquests casos són com a conseqüència de la utilizació del mur cortina. Les anomenades façanes mirall normalment generen confusió al vianant degut a la reflexió que produeixen. Tant si es mira des de d'alt com si és des de baix, l'edifici reflexa tot el paissatge del seu voltant donant-li sensació d'ausència, és a dir, passant a un segon terme i donant més importància a l'entorn.
"L'edifici Gas Natural sembla que es confongui, de forma que molts cops tens la impressió que gairebé no està." (Benedetta Tagliabue) www.studiobananatv.com |
REPETICIÓ-MÒDUL
En general, gelosia s'entén com a un enreixat tupit fet amb llistons de fusta o algun altre material que es posa a les finestres o que s'utilitza per a separar uns espais d'uns altres, especialment per a poder veure a través de ell sense ser vist.
És un tema fonamental per mantenir o crear un micro-clima dins dels projectes arquitectònics, ja que les dobles pells, són com la roba de l'edifici i és efectivament aquest, el seu funcionament, el de protegir l'interior dels agents exteriors del recinte. Podríem destacar 4 funcions ben clares:
-Actua com un filtre transformant els vents forts en suaus brises.
-Separa amb delicadesa l'exterior i l'interior. Insinua, sense acabar de mostrar el que hi ha dins.
-És un filtre que permet el control i la transformació de la llum directa en un ambient lluminós.
L'ús de gelosia, ens dota de poder a l'hora de mostrar o amagar quelcom que ens interessa. A l'hora també, la doble pell pot passar desapercebuda, col·locant-la molt sutilment, generant el dubte a l'usuari que es la primera pell, però un cop dins del recinte es descobreix el misteri, i això es lo emocionant de l'arquitectura, que a vegades l'exterior enganya la dimensió de l'individu. Per tant és important, com aquesta gelosia, doble pell, interactua amb l'usuari, ja que avui en dia, moltes d'elles són pells intel·ligents creades amb polímers que reaccionen amb la llum,creant una sèrie de patrons coordinats, que creen efectes correlatius, durant el dia i durant la nit creen un joc de llums impressionants.
FORMA
La forma orgànica en l’arquitectura promou l’harmonia de la natura amb l’esser humà, amb el seu disseny busca l’integració al lloc per convertir-se en part d’una composició unificada.
![]() |
Edifici Hotel Porta Fira, Toyo Ito per: Ignasi Miró Alsina |
“¿La forma sigue a la función? Sí, pero lo que importa más ahora es que la forma y la función son una.” F. L. Wright
En aquest edifici, inspirat en una flor de lotus, el volum emergeix de forma orgànica, de manera que inspira fluïdesa i llibertat a l’hora d’expressar-se, deixant enrere els lligams amb les directrius rectes i rígides.
Té la voluntat d'apropar a l’home a la vida natural.
"No se trata de imitar la forma de la Naturaleza o las formas orgánicas, sino que debemos tratar de aprender cómo establecemos la relación con la Naturaleza para seguir sobreviviendo" (Toyo Ito)
jueves, 12 de enero de 2012
Difracció, reflexió, distorsió i superposició són adjectius aptes per aquesta façana que ha convertit tan la llum natural com l’artificial en les grans protagonistes.On és difícil reconèixer si el seu caràcter es transparent, translúcid o opac.
Així mirant desde l’exterior quan mirem cap a dins ens ofereix una visió ambigua de l’interior, fent necessari entrar per descobrir-lo realment. Un cop a dins, si mirem al exterior observem una sèrie d’efectes visuals casi com si res estigués on realment hauria d’estar. Uns rajos de llum es reflexen, uns entravessen, uns es superposen i altres al mateix temps mostren els colors de l’art de sant martí.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)